Breu anàlisi de materials desenvolupats juntament amb materials de fricció
Al mateix temps que el desenvolupament de materials de fricció orgànica, un altre tipus de material de fricció que s'utilitza més comunament són els materials de fricció de metal·lúrgia en pols. Abans de 1929, schwarzkopf de la Unió Soviètica va sol·licitar la primera patent per a un material sinteritzat per a la fricció. El material era un aliatge que contenia una petita quantitat de plom, estany i coure. Els Estats Units també van començar la investigació d'aquest treball el 1929. A finals de la dècada de 1930, el material es va utilitzar per primera vegada en les plaques d'embragatge dels rascadors D-7 i D-8. La Companyia General Americana va organitzar la producció de materials sinteritzat per a plaques d'embragatge el 1932, que va ser adoptada per la indústria de l'aviació en aquell moment.
El principi bàsic de procés més madur en el camp dels materials de fricció metal·lúrgica en pols es materialitza en les patents obtingudes per Willman i els seus col·legues als Estats Units entre 1937-1941. Aquesta patent utilitza el bronze d'estany com a matriu metàl·lica del material de fricció, i el bronze d'estany es pot aliatge amb zinc. El ferro i la sílice s'afegeixen per augmentar el coeficient de fricció, i el grafit i el plom s'afegeixen com a components lubricants.
Al voltant d'un període de temps entre 1950-1980, els materials de fricció metal·lúrgica en pols es van utilitzar amb èxit en llocs de treball de fricció seca i fricció humida. Les seves zones d'aplicació s'amplien a frens i embragatges per a vehicles mitjans i pesats, maquinària agrícola, etc. Des de 1958, la British Frood Company ha cooperat amb la American S.K. Wellman Company i Bendix Aviation per produir materials de fricció basats en bronze, a base de ferro i ceràmica.